Era fill de Ramon IV, el qual, en marxar amb la primera croada a Terra Santa, li deixà el comtat (1096), que defensà, ajudat pel seu cosí Guillem II de Cerdanya, contra Guillem IX de Poitiers, duc d’Aquitània (1098). Col·laborà amb Bernat Ató, vescomte de Besiers, en la presa de Carcassona. A la mort del seu pare (1105), el seu germanastre Alfons Jordà fou reconegut com a comte de Tolosa. Bertran se n'anà al Líban i pactà amb Guillem II, comte de Cerdanya, el repartiment del comtat del Líban que aquest retenia des del 1101. Ambdós conqueriren Trípoli el 1109. Guillem II fou mort, sembla, per instigació de Bertran, el qual es quedà amb Trípoli i fou succeït el 1112 per Alfons Jordà. Així s’extingí l’únic domini català al Pròxim Orient.