Fill de Felip Bertran i d’Amat, es llicencià en dret (1898) a Barcelona. S'incorporà al Centre Escolar Catalanista i exercí com a advocat d’empreses importants. El 1901 fou un dels fundadors de la Lliga Regionalista. Des d’aleshores secundà les activitats de Francesc Cambó i esdevingué un dels seus col·laboradors més fidels. Quan Francesc Cambó fou nomenat ministre de finances (1921) del govern Maura, ocupà el càrrec de sotssecretari i reprimí eficaçment el contraban. Fou ministre de gràcia i justícia del govern Sánchez Guerra (1922), però dimití al cap de tres setmanes. A l’adveniment de la Dictadura es retirà temporalment de la política i d’una manera definitiva durant la Segona República. El 1936 emigrà a França i organitzà un servei d’informació que fou la base del Servicio de Información Político-Militar de les forces del general Franco. Acabada la guerra tornà a Barcelona, on presidí algunes empreses importants de la vida econòmica catalana. És autor d' El derecho especial del valle de Aran (1892), La suspensión de pagos del Banco de Barcelona (sd) i Experiencias de los Servicios de Información del Nordeste de España (SIFNE) durante la guerra (1940).
Josep Bertran i Musitu
© Fototeca.cat
Advocat i polític.