bisbat de Besalú

Jurisdicció eclesiàstica d’existència efímera, amb seu a la vila de Besalú, creada per motius polítics a iniciativa del comte Bernat Tallaferro (988-1020), que volia un bisbat que agrupés els seus dominis dispersos entre els de Vic, de Girona i d’Elna.

El papa Benet VIII li ho concedí el 1017; malgrat les propostes per a Sant Joan de les Abadesses i per a Sant Pau de Fenollet, Besalú prevalgué com a seu. Fou designat primer bisbe Guifré (fill de Bernat Tallaferro), que ja era abat de la nova comunitat canonical establerta a Sant Joan de les Abadesses. A la mort de Tallaferro (1020), els bisbes de Vic i de Girona reclamaren i obtingueren llurs territoris desmembrats. El bisbe Guifré, sense protecció política, es retirà a Sant Joan de les Abadesses.