Canonge de Lleida; continuà a l’Estudi el moviment iniciat pel bisbe Antoni Agustí. Residí a Roma i a Barcelona. Fou síndic del capítol de Lleida en la proclamació de Lluís XIII com a comte de Barcelona (1641), i president de la generalitat (1656). El 1659, arran del tractat dels Pirineus, escriví en nom del consistori a Joan Josep d’Àustria i a d’altres personatges contra la separació del Rosselló i de la Cerdanya. Reuní una important biblioteca (de més de 5 000 volums), que llegà, per testament, als carmelitans descalços de Barcelona, amb la condició que fos pública (1654). Fou amic de Pèire de Marca i de Gaspar Roig i Gelpí i mantingué correspondència amb molts erudits de l’època; Pere Torra li dedicà la reimpressió del seu Dictionarium seu thesaurus catalano-latinus (1650). Deixà escrites unes memòries, un episcopologi lleidatà i algunes peces oratòries en llatí.