El convertidor té forma de bota amb uns quants orificis a la part inferior, pels quals és injectat l’aire a pressió que, en passar a través de la fosa, permet la combustió de les impureses, que són eliminades en forma de gasos o d’escòria. La calor despresa en la combustió manté el metall fos i permet de prosseguir la reacció. Aquesta oxidació elimina els constituents menors de la fosa menys nobles que el ferro (carboni, sofre, fòsfor, etc.), i és aconseguit un acer dolç que, mitjançant l’addició controlada d’aliatges mares dels elements necessaris, hom porta a la composició desitjada. Aquest procediment, que dona un acer de bona qualitat i a baix preu, fou molt emprat durant la segona meitat del segle XIX, i, bé que ha cedit importància al procediment de Siemens-Martin, continua essent emprat a gran escala. Des de l’acabament de la Segona Guerra Mundial el procediment ha tingut una nova revifalla a causa de la introducció del procediment LD.
m
Tecnologia