Estudià filologia romànica i anglesa, a més de direcció teatral, i treballà com a traductor i ajudant de direcció. El 1947 conegué personalment Bertolt Brecht, sota la protecció del qual anà a l’antiga República Democràtica Alemanya. Nacionalitzat, el 1949 ingressà al Berliner Ensemble. Tingueren un gran ressò els seus muntatges de Der gute Mensch von Sezuan i Die Targe der Commune, de Brecht, i de Volpone, de Ben Jonson. El 1958 abandonà el Berliner. Amb el Deutsches Theater de Berlín dirigí La pau, d’Aristòfanes, en versió de Peter Hacks, Els dos cavallers de Verona, de Shakespeare, Tartuf, de Molière, etc.
Director de la Volksbühne, el 1974 rebé el premi de l’Estat de la RDA i fou elegit membre de l’Acadèmia d’Art Alemanya, però el 1978, poc després d’una sèrie de conflictes amb les autoritats comunistes a causa d’alguns dels seus muntatges, retornà a Europa occidental i residí a París, Viena, Ginebra i Berlín. En 1982-89 dirigí el Teatre de la Comèdia de Ginebra. Obtingué, entre d’altres, la Medalla Josef Kainz de la Ciutat de Viena (1982), el premi Molière (1994) i la Legió d’Honor (2002).