Fill d’emigrants piemontesos, aprengué de manera autodidacta el francès i el 1955 anà a Europa. Després de viure a Roma, a Nàpols i a Espanya, s’instal·là a París el 1961 i treballà, primer, com a lector de literatura estrangera a Gallímard i, a partir del 1969, com a crític literari, especialment a Le Nouvel Observateur (des del 1973), i posteriorment a Le Monde des del 1986. Del 1982 al 1989 fou membre del Comitè de Lectura de Gallimard.
Comencà a publicar en castellà novel·les de caire fantàstic: Los desiertos dorados (1967), Detrás del rostro que nos mira (1969), Ritual (1973) i La busca del jardín (1977), la versió francesa del qual feta per ell mateix rebé el premi Médicis étranger al millor llibre traduït (amb el títol de Le traité des saisons). Després d'El amor no es amado (1982) deixà d’escriure en castellà.
L’any 1985 publicà la primera novel·la en francès, Sans la miséricorde de Christ, amb la qual guanyà el premi Fémina. Seguiren Seules les larmes seront comptées (1988), Ce que la nuit raconte au jour (1992), Le pas si lent de l’amour (1995), Comme la trace de l’oiseau dans l’air (1999), el recull d’assaigs literaris Une passion en toutes lettres (2001), La nostalgie de la maison de Dieu (2003) i Lettres à un ami prêtre. Correspondance avec Benoît Lobet 1989-1994 (2006).
El 1995 ingressà a l'Académie Française, i el 1992 rebé el premi Príncep de Mònaco pel conjunt de la seva obra. Fou també guardonat amb la Legió d’honor i l’Orde del mèrit.