El seu origen fou l’antiga Biblioteca Real, fundada el 1712, durant el regnat de Felip V, el qual l’enriquí considerablement amb donacions i facilitats adquisitives. Ocupà diversos locals (fins i tot cases particulars) abans de la definitiva instal·lació dins l’edifici actual, construït expressament per a aquest fi. Disposa del dipòsit legal, en qualsevol suport, i conté més de 5 000 000 de volums, 30 000 manuscrits, més de 3 000 incunables i 238 000 volums rars, entre d’altres. Conté un fons molt valuós d’impresos en general, de cartografia, de música i de revistes, i una magnífica Sala Cervantes. Entre els fons catalans manuscrits que conserva, es destaquen la Crònica de Ramon Muntaner i la Crònica de Bernat Desclot, els Gesta comitum Barcinonensium , el Curial e Güelfa , obres de Ramon Llull, Francesc Eiximenis, Jaume Febrer, Ausiàs Marc, Pere Tomic i la documentació d’Antoni Puig i Blanch. Publica Bibliografía española (mensual), que ressenya tota la producció impresa dins l’Estat espanyol.