Les excavacions han pogut mostrar una successió de ciutats des del Neolític (vers el 5000 aC), que ha donat ceràmiques impreses molt semblants a les dels Països Catalans, de les quals són l’origen remot, passant per una etapa calcolítica (3800-3200 aC) preurbana i diverses etapes de progressiva urbanització fins a la conquesta per part dels amorites (vers el 2000 aC), moviment de pobles siríacs que comprèn probablement l’emigració d’Abraham. D’aquest període amorita és el Temple dels Obeliscs, i una bona sèrie de destrals d’or conservades al museu de Beirut. Posteriorment, Biblos sofrí la dominació dels hikses i dels egipcis. El 1200 aC els anomenats pobles de la mar s’hi instal·laren i donaren principi a l’hegemonia marítima de la costa fenícia, fins a la dominació assiriobabilònica (segles VIII-VI aC), continuada pel domini persa i l’ingrés en el món hel·lenístic, que la dugué posteriorment al domini romà i al bizantí. Els croats hi bastiren un castell. L’aspecte topogràfic de la ciutat antiga és parcialment fals a causa de la superposició d’edificis. Això ha obligat a desmuntar i a desplaçar algun edifici important, com és el cas del Temple dels Obeliscs i el teatre romà. Centre de comerç del papir, del seu nom han derivat els mots grecs βίβλος i βιβλίον, ‘llibre’.