Professor d’història, milità abans de la Segona Guerra Mundial en el partit demòcrata popular (democratacristians). El 1943 succeí Jean Moulin en la presidència del consell nacional de la resistència. Fou un dels fundadors del Mouvement Républicain Populaire (1944). Ministre d’afers estrangers del govern provisional del general De Gaulle (1944-46), signà el tractat francosoviètic de Moscou (1944), preconitzà la divisió d’Alemanya i l’aïllament diplomàtic i comercial d’Espanya. President del govern provisional (1946) i del consell de ministres (1949-50), féu adoptar pel país la constitució de la IV República. Fins el 1954 fou diverses vegades ministre d’afers estrangers i afavorí l’aliança atlàntica i la unió europea. El 1954 sortí del poder i evolucionà cap a un nacionalisme colonialista. Partidari del general De Gaulle, pel maig del 1958, s’oposà a la concessió de la independència a Algèria i ingressà a l’OAS. S'exilià de França el 1962 i hi tornà l’any 1968.