Bitínia

Regió històrica del nord-oest de l’Àsia Menor, a la costa meridional de la mar Negra, limitada per les de Paflagònia, Frígia i Mísia.

S'hi establiren colònies gregues fundades per colonitzadors de Mègara al s VI aC; posteriorment formà part de l’imperi Persa amb Ciros, i durant l’època hel·lenística, en desmembrar-se l’Anatòlia selèucida, es constituí regne independent (279 aC), amb capital a Nicomèdia, regit per una dinastia de reis anomenats Nicomedes o Prúsies. Nicomedes IV, que en fou l’últim, deixà en testament el país a Roma (74 aC), sense que l’oposició del rei Mitridates del Pont reeixís a impedir-ho. Des d’aleshores fou província romana; fou coneguda als primers segles de l’Església pels concilis de Nicea i de Calcedònia que hi foren celebrats.