Del 1953 al 1970 fou director de la Musikhochschule de Berlín. Interessat en les organitzacions rítmiques, la seva música, d’escriptura atonal, té una gran força dramàtica. De les seves composicions cal citar les òperes Fürstin Tarakanova (1940), Die Flut (‘La marea’, 1946), Preussisches Märchen (‘Rondalla prussiana’, 1949), Opera abstracta (1953), l’obra simfònica Paganini-Variationen (1947), dos concerts per a piano (1947 i 1952), Zwischenfälle bei einer Notlandung (‘Incidents en un aterratge forçós’, 1964), per a veus, instruments i aparells electrònics, i Fluchtversuch (‘Temptativa d’evasió’, 1966).