Es doctorà a la Universitat John Hopkins (1922) i el 1941 en fou nomenat director del servei de cirurgia. Conjuntament amb Helen Taussig treballà intensament amb malalts afectats de cardiopaties congènites. Algunes operacions porten el seu nom, com és ara un tipus d’intervenció d’estenosi ístmica de l’aorta i de tetralogia de Fallot.