Blanca de Borbó

(?, aprox. 1335 — Medina Sidonia, Andalusia, 1361)

Reina de Castella.

Filla de Pere I, duc de Borbó, i muller de Pere I de Castella (1353). El rei se separà de Blanca el 1354, quan Juan Alfonso de Alburquerque, negociador del matrimoni, perdé el seu predomini polític, i els bisbes d’Àvila i Salamanca anul·laren el matrimoni. Retinguda en presó, restà implicada en les lluites contra el rei; l’única intervenció estrangera a favor seu fou la del papa Innocenci VI. Refugiada a Toledo, la ciutat es declarà a favor d’ella (1354). Pere I aconseguí d’entrar a Toledo (1355) i tornà a mantenir-la a la presó fins a la mort, probablement ordenada pel rei.