Rebel a la dictadura de Juan Vicente Gómez, fou empresonat i s’exilià. Participà en la revolució del 1945, fou president de l’Assemblea Constituent i ministre. Posteriorment s’exilià a Mèxic. Fou poeta modernista; després seguí els moviments d’avantguarda, amb un autèntic contingut popular: Tierras que me oyeron (1921), Canto a España (1923), Barco de piedra (1937), A un año de tu luz (1950), etc.