Emigrà molt jove a l’Argentina, on es distingí com a periodista i narrador en castellà. Poeta imaginista i avantguardista, publicà Romances galegos (1928), Poema en catro tempos (1931) i Cancioneiro (1956). La seva prosa, d’un llenguatge fluid i popular, ha representat una renovació en la novel·lística gallega contemporània. Cal destacar-ne les novel·les A esmorga (1959), Os biosbardos (1963) i Xente ao Lonxe (1970) i els reculls de peces teatrals Farsas pra títeres (1973) i Teatro pra xente (1974). En castellà ha publicat, entre d’altres, La catedral y el niño (1956) i Los miedos (1963).