Format a l’Escola d’Arts i Oficis de Terrassa i a Llotja (Barcelona), cursà decoració al FAD i es graduà en arts aplicades. Col·laborà amb Jaume Llongueras i assimilà molts elements del Noucentisme. Després de ser mobilitzat a la Guerra Civil Espanyola, el 1945 obrí estudi propi. A banda de la seva activitat com a interiorista per a particulars i de disseny d’objectes litúrgics, fou molts anys director artístic de la Fira de Mostres. Entre els seus dissenys, en els quals es detecta una progressiva i racional estilització de les formes del classicisme mediterrani, es poden esmentar el monument al comte d’Ègara (1945), el llum de l’església del monestir de Montserrat (1947), el mobiliari de la catedral i de la custodia de la catedral de Terrassa, juntament amb Joaquim Capdevila (1946-51), i la sala de juntes del Condicionament Terrassenc (1953), a més d’obres amb teixits, ceràmica i vitralls. També projectà els jardins de la Vil·la Fancelli de Barcelona (1967) o el del Molí d'es Felanitxer, a Mallorca (1974). El 2007 hom li dedicà l’exposició retrospectiva Eduard Blanxart, disseny i decoració entre 1939 i 1983, a Terrassa, i el 2012 rebé la Creu de Sant Jordi.