Fill de Vicent Blasco i Ibáñez. El 1931 reorganitzà, al País Valencià, el partit republicà que havien dirigit el seu pare i Feliu Azzati (blasquisme), però amb un caràcter socialment conservador i una estreta aliança amb el lerrouxisme, les quals coses, a més del seu processament per l’escàndol de l’estraperlo (1935), foren la causa de la seva derrota en les eleccions del febrer del 1936, i de la desaparició del partit. Fou diputat a corts el 1931 i el 1933. Exiliat al començament de la Guerra Civil de 1936-39, residí a França i, entre el 1956 i el 1972, a Xile; a partir del 1977 tornà esporàdicament a l’estat espanyol.