És un nucli industrial i turístic de la ruta dels castells del Loira. Centre del petit país anomenat Blésois, entre els seus monuments destaca el castell, bastit en diverses etapes: l’ala de Lluís XII (1498-1503) és gòtica, la de Francesc I (1515-24), on hi ha la famosa escala de planta octagonal, representa la consolidació del Renaixement en l’arquitectura francesa, i la de Gaston d’Orléans (1635-38) és una obra clàssica de François Mansard. Sobresurten, també, l’església gòtica de Saint-Louis (s XVI, reconstruïda al s XVII), el pont sobre el Loira (1717-24), diversos hôtels renaixentistes i la basílica de Notre-Dame de la Trinité, construcció moderna (1949) de formigó, obra de Paul Rouvière.
Blois correspon a l’antiga Blaesum , esmentada per primera vegada al s VI per Gregori de Tours. Cap al s IX esdevingué la seu d’un comtat ( comtat de Blois) que el 1498 fou annexat a la corona i esdevingué la residència preferida dels reis de França. Hi tingueren lloc els estats generals del 1576 i del 1588; mentre tenien lloc els darrers hi fou assassinat el duc de Guisa. La revocació de l’edicte de Nantes (1685) repercutí en la vida econòmica de la ciutat, car molts dels seus comerciants i homes de negocis eren protestants. El 1814 l’emperadriu Maria Lluïsa, convertida en regent, hi traslladà el govern. Blois fou ocupada pels alemanys durant la guerra Francoprussiana del 1870.