Fou escolà, monjo i mestre de capella de Montserrat. Tot i la destrucció del monestir (1811), la dispersió (1822) i l’exclaustració (1835), formà de nou l’escolania i la proveí de repertori en part original. Del 1835 al 1844 restà sol a Montserrat amb el germà J. Capderrós i un escolà, i creà la Salve montserratina en alternar el cant pla amb la polifonia per manca dels versets d’orgue.