Paul Bocuse

(Collonges-au-Mont-d'Or, Roine, 11 de febrer de 1926 — Collonges-au-Mont-d'Or, Roine, 20 de gener de 2018)

Paul Bocuse (2007)

Alain Elorza (CC BY 2.0)

Xef francès.

Format en diversos restaurants, entre els quals cal destacar La Pyramide, dirigit per Fernand Point, a Viena; La Mère Brazier, d’Eugénie Brazier, a Lió, i el Lucas Carton, de Gaston Richard, a París, l’any 1956 es posà al davant del restaurant familiar del seu poble natal, prop de Lió, que convertí en un punt de referència de la gastronomia francesa i internacional. Impulsor d’una cuina que emfasitzava els productes frescos i de proximitat en unes receptes més lleugeres per contrast amb l’alta cuina tradicional, obtingué un gran reconeixement i tingué un gran nombre de seguidors en el que, en termes periodístics, és conegut des dels anys seixanta com la “nova cuina” (Nouvelle Cuisine).

Des del 1965 el seu restaurant rebé ininterrompudament tres estrelles Michelin. El 1961 guanyà el prestigiós guardó Meilleur Ouvrier de France en la categoria gastronomia, el 1975 la Legió d’Honor i el 2015 fou nomenat gran oficial de l’Orde del Mèrit. Amb Joël Robuchon, Frédy Girardet i Eckart Witzigmann és un dels quatre Cuiners del segle reconeguts per la guia Gault et Millau (1990). Tingué una gran projecció pública internacional, i especialment a França. És autor de diversos llibres (La Cuisine du marché, 1976; La Journée du cuisinier, 1980; Toute la cuisine de Paul Bocuse, 2011).