Es dedicà a la caricatura i altres dibuixos, a més de treballar en el camp de la il·lustració i l’animació al cinema. Es dedicà també a la pintura i en féu algunes exposicions. Dins del seu camp, començà a treballar com a dibuixant humorístic en diverses revistes esportives: El Borinot (1924), La Barrila Deportiva, amb el pseudònim de ‘Gripau’, i Xut! (1925). Continuà a El Mundo Deportivo (1929), i també publicà a diaris i revistes de l’època com El Diluvio (1933) i L’Esquella de la Torratxa, durant la guerra civil.
Sindicalist ben actiu, fou un dels fundadors del Sindicat de Dibuixants Professionals de l’UGT (1936). Durant la guerra civil, fou un destacat cartellista. En acabar el conflicte, el 1939 s’exilià a França.
A Perpinyà començà a dibuixar a L’Indépendant, per al qual creà una tira, que tingué una llarga durada i esdevingué molt popular: Kim el catalanet. El 1950 es traslladà a l’Argentina i s’instal·là a Buenos Aires. Hi dibuixà per a la revista Mundo Infantil i també treballà per a films de dibuixos animats fins el 1955, any en què es traslladà a Veneçuela.
El 1961 retornà a Catalunya i s’establí a Barcelona. Hi reprengué la seva activitat periodística, amb col·laboracions principalment als diaris Tele-exprés, on il·lustrà setmanalment un tema d’actualitat que titulà ‘Càmara Bufa’, i a El Correo Catalàn, on dibuixà una pàgina sencera a tot color els diumenges.