Fill de Jaume Bofill i Mates. Fou catedràtic de metafísica a la Universitat de Barcelona. Des d’una perspectiva tomista, la seva reflexió metafísica arrenca de l’experiència dels límits de la mundanitat per arribar, després de descobrir-hi un ordre de significacions últimes, a la unió efectiva i afectiva amb Déu. Pensa que la filosofia ha de transcendir l’aprehensió de les essències amb la implantació de l'objectus en l'actus essendi, i aquesta amb la inscripció d’aquest acte en el dinamisme teològic que culmina amb la unió personal amb l’Ésser absolut. Escrits: La escala de los seres o el dinamismo de la perfección (1950) i Obra filosòfica (1967). Fundà la revista “Convivium”. En record seu fou creada la Fundació Jaume Bofill.