El terme s’allarga en direcció sud-oest — nord-est, seguint el curs alt de la rambla de Bolbait , nom que pren el riu de Sallent, aigua amunt de Xella, que corre encaixat entre un doble vessant muntanyós d’escassa altitud. Una tercera part del territori és ocupada per la vegetació natural, formada per boscs de pins i extenses àrees de pasturatges, explotades tradicionalment per bestiar oví, actualment en decadència. Predominen els conreus de secà sobre els de regadiu (hortalisses). El conreu més estès és el de garrofers, seguit del d’oliveres, vinya i ametllers. La terra de conreu és explotada en gran part pels seus propietaris. Hi ha una petita explotació de guix. El poble (1 360 h agl [2006], 241 m alt.), vora la rambla de Bolbait, és esglaonat en un turó al cim del qual hi ha el castell de Bolbait , mig enrunat, que havia pertangut als barons de Bolbait. Lloc de moriscs, era habitat per 210 famílies el 1609. El 1535 l’església de Sant Francesc de Paula fou erigida en parròquia. Dins el terme de Xella hi ha el banys de Bolbait , d’aigües medicinals.
Vista del castell de Bolbait
© Fototeca.cat