La capital és Ciudad Bolívar. És ocupat en gran part pel massís oriental de la Guaiana, que assoleix en aquest indret les màximes altituds (Yumari, 2 260 m; Roraima, 2 810 m), excepció feta de la regió més septentrional, que forma part de les planes de l’Orinoco. La conca hidrogràfica principal és la del riu Orinoco i els seus afluents (Caura i Caroní), i la del riu Cuyuni, que desemboca a l’Atlàntic. El clima és tropical, en part modificat per l’altitud, amb pluges abundants (uns 1 500 mm) de maig a octubre. L’economia és basada principalment en la mineria: manganès i sobretot ferro a Cerro Bolívar i a El Pao. Les mines de ferro són explotades per l’Orinoco Mining Co i Mines of Venezuela, subsidiàries de la US Steel Corp i de la Bethlehem Steel Co. Les reserves, l’any 1980, eren de 1 800 t. L’agricultura té actualment poca importància (blat de moro, arròs, canya de sucre, cafè, cotó, mandioca). Les terres de l’interior són poblades per diversos grups amerindis; a partir del 1950 hom registrà una explosió demogràfica, producte, sobretot, de la immigració causada per l’explotació de les mines de ferro i per la creació d’indústries per a la seva elaboració. Ciutats importants són Puerto Ordaz i Ciudad Bolívar.