Els seus personatges, sovint antitètics, acostumen a participar d’una mateixa experiència: el nazisme, la guerra i la postguerra, i conserven la malenconia d’un passat irrecuperable. El llenguatge és senzill, irònic i moralitzant. Destaquen les narracions curtes Doctor Murkes gesammeltes Schweigen (‘Silencis complets del Doctor Murke’, 1958) i les novel·les Und sagte kein einziges Wort (‘Sense dir res’, 1953), Haus ohne Hüter (‘Casa sense amo’, 1954), Billard um halb zehn (‘Billar a dos quarts de deu’, 1959), Ansichten eines Clowns (‘Opinions d’un pallasso’, 1963), Ende einer Dienstfahrt (‘Fi d’un viatge de servei’, 1966). Durant els darrers anys de la seva vida, intervingué activament en els moviments pacifistes i ecologistes, combaté enèrgicament el dit ‘terrorisme d’estat’, desfermat arran de les activitats del grup Baader-Meinhoff, tot defensant alhora la dissidència ideològica en els països socialistes, i adoptant en tot moment una digna i coherent actitud civil. Entre les seves darreres obres, cal destacar la novel·la Gruppenbild mit Dame (‘Retrat de grup amb senyora’, 1971), Die verlorene Ehre der Katharina Blum', (‘L’honor perdut de Katharina Blum, 1974, portada al cinema per V.Schlöndorff el 1975) i Neue politische und literarische Schriften (‘Nous escrits polítics i literaris’, 1973). L’edició completa de la seva obra, en deu volums, es publicà entre el 1977 i el 1979. El 1972 li fou concedit el premi Nobel de literatura.