Bombai

Mumbai
Mumbaī (mr)

La Victoria Terminus del Central Railway de Bombai

© Fototeca.cat

Capital de l’estat de Mahārāṣhṭra, l’Índia.

Originàriament fou edificada sobre unes petites illes, que successius ponts i calçades convertiren en l’illa de Bombai, de 58,5 km2. Actualment el Gran Bombai s’estén també a l’illa veïna de Salsette, situada al nord, i unida a la ciutat per istmes artificials; el Gran Bombai té així una extensió total de 452,4 km2. L’emplaçament insular permet a Bombai l’establiment d’un port excel·lent. Té un clima calorós i humit, amb 26,2°C de temperatura mitjana anual i 3.175 mm de pluja anual, recollida de juny a setembre.

Nucli industrial, hi destaquen les indústries químiques (refineries de petroli) i farmacèutiques, les mecàniques (fabricació d’automòbils), les alimentàries (conserves de peix, indústries de la llet), les cinematogràfiques, les atòmiques (fabricació d’isòtops per a la investigació agrícola); les tèxtils, que si bé foren molt importants tendeixen a declinar a favor d’algunes ciutats de l’estat de Gujarāt; hi ha també drassanes. Primer port de l’Índia, és un centre comercial i financer de primera categoria, gràcies a una excel·lent xarxa de comunicacions, no solament marítimes, sinó també de carreteres i de ferrocarril; Santa Cruz és l’aeroport internacional. Aquesta creixent vitalitat de la ciutat atreu nombrosos emigrants de Mahārāṣhṭra i d’altres estats de la República, formant així una població d’al·luvió, marcadament cosmopolita. El nombre creixent de la població crea problemes gravíssims d’urbanisme. La seva posició de “porta de l’Índia” fa que sigui la ciutat índia més oberta a la cultura occidental. És centre d’ensenyament superior: University of Bombay, fundada el 1857; el St. Xaviers’ College, adherit a aquesta universitat, és dirigit des del 1922 per jesuïtes catalans; i la Shreemati Nathibai Damodar Thackersey Women’s University fou fundada el 1916.

Entre els monuments sobresurten el temple hindú de Mahālakshmī, les torres del silenci (cementiri parsi) i —ja dins l’arquitectura colonial— l’estació Victoria Terminus del Central Railway, síntesi d’estil gòtic i mongòlic, la torre campanar de la universitat, el palau de justícia, el mercat Crawford, etc. La Porta de l’Índia (Gateway of India), d’estil rajput-mongòlic, fou edificada al començament del segle XX en substitució d’una antiga barraca de xapa. Els Jardins Penjants són notables per les seves talles d’arbres i plantes. El museu del Príncep de Gal·les, al costat d’interessants col·leccions d’art oriental (indi, persa, xinès), conté obres de Gainsborough, Ticià, etc. És famosa l’illa d’Elefanta pel temple subterrani de Xiva (d’època postgupta), que conté escultures remarcables (Colós de Maheshamūrti).

Malgrat que Ptolemeu descriví ja l’indret, Heptanèsia, on és la ciutat, aquesta no fou fundada fins al segle XIII. Conquerida pels musulmans del Gujarāt el 1348, l’any 1534 passà a poder dels portuguesos. El 1662 esdevingué possessió anglesa pel casament de Carles II d’Anglaterra amb Caterina de Bragança; posteriorment (1668), el rei l’atorgà a la Companyia de les Índies Orientals, mitjançant el pagament d’un cànon anual de 10 lliures d’or, i Bombai restà sota el seu domini fins l’any 1783, que retornà a la corona. Fou capital de la presidència de Bombai (1783-1947) i de l’estat de Bombai (1947-60). El nom de Bombai, que s’ha volgut fer derivar del portuguès, probablement procedeix de Mumba-Devī, deessa local venerada a l’illa.