Seguint la tradició del seu pare (Salvador Bonavia i Flores), es dedicà al teatre popular, tant en la faceta d’autor com en la d’editor. Dirigí “L’Escena Catalana” des del 1925 fins a la desaparició de la col·lecció durant la guerra civil. Com a autor cal destacar-ne dues comèdies que tingueren un èxit notable: La puntaire (1927) i, especialment, Maria Cistellera (1936), que ja a l’època va ser considerada un plagi de la novel·la Felip Derblay de Georges Ohnet. També feu alguna incursió en el drama social amb La presó de les dones (1936). Així mateix, i signant amb el pseudònim Jordi Canigó, escriví obres de teatre infantil com Els tres tombs (1929), La volta al món en patinet (1932), Quimet I, rei de Xauxa (1934) i Tarzan de les mones (1935). També feu adaptacions narratives de contes populars, algunes de les quals han quedat recollides a Contes de prínceps i princeses (1926) i escriví alguns vodevils (La Ta verda).