Es formà a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (1971), on ha estat professor de projectes (1972-2007). Des de l’any 1998, és catedràtic de l’Accademia di Architettura di Mendrisio (Suïssa). També ha estat professor invitat a l’escola d’arquitectura de Lausana (1983-84 i 1997-98) i de l’Escola d’Arquitectura de París Belleville (1986 i 1987).
Des del 1999 treballa amb Josep Maria Gil, amb qui va crear l’estudi Bonell i Gil arquitectes. Entre les seves obres sobresurten l’edifici Frègoli a Barcelona (1975, premi FAD); el velòdrom de Barcelona (1984, premi FAD, projectat juntament amb Francesc Rius); el Palau d’Esports de Badalona (1992, premi Mies Van der Rohe d’arquitectura); la presó de Can Brians, a Sant Esteve Sesrovires (1991); el Poliesportiu i l’Escola de Rem de Banyoles (1992, juntament amb Josep M.Gil); el Palau de Justícia de Girona (1992); l’hotel Citadines (premi Ciutat de Barcelona 1994); la rehabilitació de l’antiga caserna de Jaume I per la Universitat Pompeu Fabra (premi Ciutat de Barcelona 1996); l’edifici institucional de la Xunta de Galícia a Vigo (2001); el primer premi en el concurs per la construcció del Parlament del Canton de Vaud a Lausanne (2008); un complex urbà al centre de Tilburg (Holanda 2009); i el Nou Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (Barcelona 2010).
El 2000 obtingué el Premio Nacional de Arquitectura Deportiva, i el 2010 fou distingit amb el Premi Nacional d’arquitectura i espai públic del CONCA.