Deixeble de P. Levadan, fou lector a la Sorbona i posteriorment professor d’història de l’art a la Universitat de París. El 1958 tornà a l’Estat espanyol i exercí successivament la docència a les universitats de Madrid, Múrcia, Sevilla i Complutense de Madrid, d’on fou catedràtic. Especialista en l’art barroc, publicà La arquitectura en Galicia durante el siglo XVII (1956), Morfología y ciudad. Urbanismo y arquitectura durante el antiguo régimen de España (1978) i Andalucía barroca. Arquitectura y urbanismo (1978). Fou director del Museo de Bellas Artes de Sevilla. Membre de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando (1986), en fou el president del 2008 al 2015. L’any 2012 rebé la Medalla d’Or del mèrit en les belles arts del Ministeri de Cultura espanyol. És pare del crític d’art i escriptor Juan Manuel Bonet Correa.