El 1740 descobrí l’existència de la partenogènesi en els animals, concretament en el pugó de l’evònim. Estudià també la regeneració de l’hidra d’aigua dolça i d’altres invertebrats, com ara cucs i insectes. A causa d’una malaltia de la vista hagué de renunciar a l’ús del microscopi i s’ocupà de problemes de fisiologia vegetal, especialment de les fulles i de geotropisme de les arrels. Vers el 1745 abandonà tota investigació i es dedicà només a l’especulació filosòfica. Afirmà la importància de la sensació com a fonament de la vida psíquica, però admeté també la intervenció activa i original de l’esperit en la transformació de les sensacions (palingenèsia). Les seves obres més importants són Traité d’insectologie (1745), Essai analytique sur les facultés de l’âme (1760) i La palingénésie philosophique (1760).