Constitueix una àrea de transició entre el Massís Central i la conca de París, i és drenada pel riu Cher i per l’Alier. El poblament és rural i dispers, i hi predomina la gran propietat. Els sòls són en general pobres, però gràcies als adobs són base d’una agricultura florent: blat i farratge, aliment, aquest últim, de la ramaderia bovina del país. Hi ha també alguns jaciments de carbó, com els de Saint Hilaire i Noyant. Les ciutats, petites, són en general mercats agrícoles, com Molins, capital de la província.
A l’època gal·la aquesta regió estigué poblada pels arverns, els edus i els bitúriges cubs (cubi). Conquerida pels romans (cap al 58 aC), fou posteriorment ocupada pels visigots (477) i pels francs (principi del segle VI). Al segle X aparegué la senyoria de Borbó. Aimard o Adhemar (segle X) fou el primer dels senyors del Borbonès; el seu net Archambaud II (?-1034) consolidà la dinastia Borbó-Archambaud al poder. Robert de Clermont, fill de Lluís IX, adquirí el Borbonès en casar-se amb Beatriu de Borbó (1278), i llur fill Lluís I fou nomenat duc de Borbó el 1327 per Carles IV. A la mort del conestable de Borbó (1527), el Borbonès fou unit uns quants anys més tard (1531) a la corona francesa.