És autor de treballs bàsics sobre la immunitat i les hemòlisis bacterianes, així com d’una descripció dels bacils causants de la diftèria de l’aviram i de la tos ferina humana, i descobridor de la reacció de fixació de complement, juntament amb Octave Gengou. Li fou atorgat el premi Nobel de Medicina l’any 1919; entre les seves obres destaca Traité de l’immunité dans les maladies infectieuses (1920).