Fou presoner dels alemanys durant la Segona Guerra Mundial pels seus escrits en la premsa. Sovint tractà de la dificultat de prendre partit i criticà la burgesia. Escriví, entre altres, el cicle, en part autobiogràfic, Lillelord (‘El petit lord’, 1955), De mørka kilder (‘Les fonts fosques’, 1956) i Va har ham nå (‘Ja el tenim’, 1957), que va des de la Primera Guerra Mundial fins al 1945, i —influït per Kafka i Proust— Jeg (‘Jo’, 1959), novel·la experimental que tracta d’una personalitat esquizofrènica i Den rode taken (‘La boira vermella’, 1967). També escriví teatre, Mens vi venter (‘Mentre esperem’, 1938), amb influència de Pirandello; Frigjøringsdag (‘El dia de l’alliberament’, 1965) i el llibre de memòries Barndomens verden (‘El món de la infància’, 1965).