En morir aquest (1863) es retirà a Àger i reorganitzà la partida del seu pare. El 1839, amb el grau de coronel, es convertí en un dels principals col·laboradors del comte d’Espanya, i actuà a l’expedició de la Vall d’Aran. Emigrà a França, i el 1847 tornà a Catalunya com a general de brigada al capdavant del nou alçament carlí, però fou batut (1849) pel general Quesada a Selma (Alt Camp). Passà a Itàlia, al servei de Francesc II de les Dues Sicílies. Destronat aquest per Garibaldi, desembarcà a Calàbria i es posà al capdavant de les guerrilles legitimistes, però fou fet presoner i afusellat pels liberals.