De l’orde dominicà, fou bisbe de Bitonto i, després, de Cervia, i metge de tres papes. Utilitzà narcòtics per a les operacions i mercuri per a malalties de la pell, així com alcohol vínic per a les ferides. Autor de diverses obres, dedicà al bisbe de València Andreu d’Albalat la seva Chirurgia, un tractat de manescalia i un altre de falconeria. La difusió de les versions catalanes féu creure que era català.