Des del s XVI hom l’havia suposat falsament un bastard d’Alfons de Borja (Calixt III). Anà a Roma després de la mort de Calixt III a l’empara del vicecanceller Roderic de Borja (Alexandre VI, cosí germà del seu pare). Posseí un canonicat a València. Alexandre VI el nomenà bisbe de Teano a Campània (1495) i arquebisbe de Cosenza a Calàbria (1499); tresorer pontifici, fou creat cardenal per ell el 1500. Hom l’ha volgut identificar amb un prelat que Il Pinturicchio retratà a les estances dels Borja del Vaticà.