i Bòsnia | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Bòsnia

Nom bosnià deBosna (bs)
Bòsnia i Hercegovina
Nom bosnià deBosna (bs)
Regió dels Balcans, a l’estat de Bòsnia i Hercegovina, limitada al nord pel riu Sava, a l’est pel riu Drina, al sud per la regió d’Hercegovina i a l’oest pel riu Una.

És una regió muntanyosa l’altitud de la qual augmenta de nord a sud. El clima és fred i molt plujós, i la vegetació és constituïda per boscs frondosos. La regió és drenada pels afluents dels rius Una, Sava i Drina. Els habitants són, en llur majoria, de llengua serbocroata; un 40% practiquen la religió ortodoxa, un 30% són musulmans i un altre 30% catòlics. Els recursos econòmics principals són l’explotació forestal, l’agricultura (cereals, arbres fruiters, patates), la ramaderia (especialment ovina) i la mineria (ferro, coure, sal, lignit); la indústria és important. Com a nuclis urbans destaquen Sarajevo i Banja Luka. Forma, juntament amb Hercegovina, la república de Bòsnia i Hercegovina.

La regió fou habitada des del segle IV aC pels il·liris. Al segle III aC Roma la inclogué a la província d’Il·líria. Eslavitzada des del segle VII, formà part de l’Imperi Bizantí. Es constituí principat governat per un ban (1102-20). Al segle X els búlgars mantingueren el país sota llur sobirania. Al segle XIV Esteve II Kotromanić assolí d’afermar la independència fins a l’Adriàtica. Tvrtko I, proclamat també rei de Sèrbia (1377), lluità contra l’amenaça turca. El desenvolupament (des del segle XIII) de l’heretgia dels bogomils —que provocà la intervenció de les croades i del rei d’Hongria— i alhora les lluites intestines entre senyors locals, afebliren el país, que pogué ésser fàcilment ocupat per l’Imperi Otomà (1463), llevat el nord, en poder del rei d’Hongria Maties Corví. Ràpidament s’islamitzà, a causa, en bona part, de l’interès dels grans terratinents per tal de conservar llurs privilegis, i aquests foren col·locats (segle XVI) al govern pels soldans turcs. Una revolta (segle XVIII) de Zenta fou aprofitada pels Habsburg per a annexar-se Bòsnia durant un quant temps (1718-39), fins a ésser recobrada pels turcs. La independència de Sèrbia, assolida per Karadjordje al començament del segle XIX, estimulà a Bòsnia la rebel·lió dels camperols contra els turcs i els grans terratinents. La revolta de 1875-76 serví d’excusa a Rússia per a intervenir contra l’imperi otomà. Àustria-Hongria, que s’havia ofert de mediadora, obtingué l’administració de Bòsnia i de la major part d’Hercegovina al congrés de Berlín (1878). La història posterior de Bòsnia s’integra dintre la de Bòsnia i Hercegovina.

Col·laboració: 
MGA / XRu
Llegir més...