Secretari de Carlo Borromeo, estigué molt lligat amb la Companyia de Jesús. El 1589 publicà Della ragione di stato, seguida de l’apèndix Delle cause della grandezza delle città. S'oposà a Maquiavel fent de la religió la base de l’estat, però desenvolupà un nou tipus de maquiavelisme, propi del barroc, basat en la raó d’estat. Econòmicament, el més interessant és el tercer llibre de Delle cause..., on manifestà el seu pensament mercantilista i la seva visió pessimista de la població en mostrar l’antinòmia entre la virtus nutritiva dels estats i la virtus generativa dels ciutadans, que hom ha considerat com a precedent de la teoria de la població de Malthus.