Dirigí el diari L’Epoca i la revista Critica Fascista i participà, amb funcions de comandament, en la Marxa sobre Roma. Ministre de les corporacions (1929-32) i d’educació (1935-36), fou partidari del corporativisme, però s’oposà a Mussolini i sostingué la moció de Dino Grandi (1943). Condemnat a mort pel tribunal feixista de Verona (1944), fugí a Algèria, però posteriorment tornà a Itàlia i milità dins el moviment monàrquic. Publicà les seves memòries: Vent'anni e un giorno (1949).