Autodidacte, amb coneixements sòlids de geologia, s’interessà per l’arqueologia i defensà l’existència de l’home quaternari, contra l’opinió de tots els savis contemporanis. Aconseguí de descobrir, prop d’Abbeville, una mandíbula humana de tipus molt primitiu i diversos instruments de sílex (1844); més endavant descobrí altres materials lítics dins nivells geològics indiscutiblement quaternaris. Publicà diverses obres, entre les quals destaquen De la création: essai sur l’origine et la progression des êtres (1838-41) i Antiquités celtiques et antédiluviennes (1857).