Fou professor d’hidrografia a l’Havre (1730) i després astrònom de l’Académie des Sciences. El 1735 marxà al Perú per encàrrec de l’Académie des Sciences, ensems amb Louis Godin i Charles Marie de La Condamine, com a director d’una expedició geodèsica per mesurar un arc de meridià per tal de determinar la forma de la Terra. Els resultats d’aquest treball foren publicats amb el títol de Théorie de la figure de la Terre (1749). Dugué a terme treballs de geometria, geodèsia, navegació, astronomia i física. Hom el considera el creador de la fotometria, i és l’inventor de l’heliòmetre. És autor de Sur la cause de l’inclinaison des orbites des planètes (1748) i de Traité d’optique sur la gradation de la lumière (1760).