Molt cotitzat, en principi, entre l’aristocràcia, esdevingué vers el 1780 un visionari megalòman, republicà i idealista. Defensà tanmateix una arquitectura taxativament irracionalista i fantàstica que el féu precursor d’un Romanticisme arquitectònic que mai no assolí l’originalitat dels seus projectes. Aquests, entre els quals sobresurt el monument esfèric a Newton, que havia de tenir una alçada de 75 m (~ 1784), no arribaren a ésser construïts. Hom li atribueix un pavelló en forma de columna truncada al desert de Retz, a Chambourcy (Seine-et-Oise). El gran monument cònic de la batalla de Waterloo (Bèlgica), tot i ésser posterior a la seva mort, presenta rares analogies amb un projecte seu. Conegut abans per les seves obres primerenques, fou valorat només des de la segona meitat del s. XX.