Fill de pagesos pobres, estudià i exercí de mestre, i des del 1955 actuà clandestinament a Algèria contra el govern francès. El 1962, i dins el bureau polític de Tilimsen, preparà la revolta militar que conduí Ahmed Ben Bella al poder. Esdevingué ministre de defensa (1963) i vicepresident del govern (1963). El 1965 dirigí el cop d’estat militar que enderrocà el president Ben Bella. A partir d’aleshores presidí el consell de la revolució. Seguí una orientació política basada en el socialisme i en el nacionalisme àrab, la qual cosa el portà a adoptar una actitud antisionista i antiimperialista militant.