i serra del Boumort | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

serra del Boumort

serra de Boumort
Serra
Pallars Jussà
serra de Boumort
Panoràmica de la serra de Boumort des de la vall de Cabó (Alt Urgell)
© Fototeca.cat
Serra interior dels Prepirineus que s’estén en direcció W-E, entre les conques de la Noguera Pallaresa i del Segre.

És constituïda per un gran anticlinal alpí, format per materials calcaris i margosos que es dipositaren al Cretaci mitjà i superior sobre materials de transgressió marina del Tries i el Lies. Els sistemes d’erosió glacial i fluvial quaternaris han escombrat els dipòsits postorogènics (conglomerats vermells triàsics i argiles quaternàries) i han modificat la morfologia en contribuir les glaceres a la formació de planes d’erosió i la circulació de les aigües a la carstificació de tot el conjunt. La vegetació, llevat escadussers claps mediterranis a la zona basal, és bàsicament de tipus submediterrani i hi abunden els boscs de pinassa i, immediatament per sobre, de pi roig. Per damunt dels 1 600-1 700 m s’hi fa una vegetació subalpina presidida pel pi negre. Assoleix 2 076 m d’altitud màxima al Castell i 2 070 m al cap del Boumort, cims situats a molt poca distància, a la part central del massís, entre les valls de Cabó i de Carreu i la coma d’Orient. Formen part del massís del Boumort un conjunt de serres paral·leles, entre les depressions del Segre i de la Noguera Pallaresa: al sud, l’encinglerada línia orogràfica iniciada sobre Organyà a la muntanya de Santa Fe i que comprèn les serres de Sant Joan i de Carreu (precedida per la serra de Carrànima); és també encinglerada la línia que uneix la muntanya de Santa Fe amb el cap del Boumort i continua vers l’oest, fins al Montpedrós i la serra de Pessonada; al nord, la línia orogràfica que parteix del congost de Tresponts, al Segre, i arriba fins a l’estret de Collegats, a la Noguera Pallaresa, i que comprèn les serres d’Ares i de Prada, tot i la seva aspresa, no presenta les característiques cingleres. Les valls de Cabó, d’Inglada o de Montellà, de Fontfreda i de Sallent, al vessant urgellès (municipis de Cabó i de Coll de Nargó), i la coma d’Orient i les valls de l’Infern, de Segan, de Carreu i d’Abella, al vessant pallarès (municipis d’Hortoneda de la Conca i d’Abella de la Conca), són, juntament amb la capçalera del riu de Puials, els llocs d’atracció de l’escàs poblament (0,4 h/km2), que forma petits agrupaments, l’antiguitat dels quals testimonien llurs petites esglésies romàniques (Abella, el Vilar, Cabó, Senyús, Montanissell, Sallent, Bóixols, Herba-savina, Hortoneda, etc), que són en procés de despoblament. En les zones immediates als conreus i als pasturatges d’alta muntanya hi ha grups de bordes que només excepcionalment són d’habitatge permanent (com Carreu, Capdecarreu, Montellà, els Freixes, els Prats). L’explotació forestal, en gran part a càrrec de l’estat, és, per contra, en expansió.

Col·laboració: 
MRe / MxC
Llegir més...