Exposà per primera vegada al Salon del 1884 i instal·là a París el seu taller, avui convertit en museu on és guardada una gran part de la seva producció. Del 1893 al 1908 col·laborà com a ajudant d’Auguste Rodin, i s’hi inspirà en les actituds i en el tractament de les escultures. La seva aportació formal fou resoldre les escultures amb sobrietat i amb una gran concentració interior emparentada amb l’estètica expressionista: Cap d’Apol·lo (museu Bourdelle). L’afany d’equilibri, amb l’ajut d’una tècnica segura, s’aprecia en la moderada voluntat de continuar el fauvisme o el cubisme. D’una producció abundosa de més de 900 escultures i milers de dibuixos, destaquen pel seu encert Estudis sobre Beethoven (1888-91), Hèracles arquer (1908-09), Baixos relleus del Théâtre des Champs-Elysées (1910-12), Monument a Mickiewicz (1910-27), Mare de Déu amb l’infant (1920).