Cursà lleis a la Sorbona. Militant del partit Destour, se’n separà el 1934 i fundà el Parti Socialiste Destourien. La seva intensa activitat a favor de la independència de Tunísia el convertí en l’interlocutor amb el govern de Mendès-France. President de l’assemblea nacional i cap del govern del nou estat tunisià independent (1956), deposà el bei i proclamà la república (1957), de la qual esdevingué president. En l’economia, assajà amb poc èxit un socialisme moderat. Feu costat al FNL d’Algèria i aconseguí la retirada de les forces franceses de la base de Bizerta, bé que en general mantingué bones relacions amb l’antiga metròpolis. El 1974 fou proclamat president vitalici del seu partit i, l’any següent, de Tunísia. Des del 1981 impulsà una liberalització moderada del seu règim, i hagué d’enfrontar-se a diverses revoltes populars. Fou també un dels líders àrabs més conciliadors en el conflicte araboisraelià. El 1987, el seu primer ministre el feu dimitir al·legant incapacitat.