Llicenciat el 1946 en Filosofia i Lletres per la Universidad Central de Madrid (posteriorment Universidad Complutense), es doctorà el 1949 en aquesta universitat, on desenvolupà tota la seva trajectòria acadèmica. La seva obra poètica (Subida al amor, 1945; Hacia otra luz, 1950; Oda en la ceniza, 1967; Selección de mis versos, 1980; Metáfora del desafuero, 1989, Premio Nacional de poesia 1990; El ojo de la aguja, 1993, i El martillo en el yunque, 1997) es caracteritza pel rigor intel·lectual i formal i pel subjectivisme, està editada tota en conjunt a Primavera de la muerte. Poesías Completas: 1945-1998 (1998). És autor d'obres de crítica i teoria literària: La poesía de Vicente Aleixandre (1950, tesi doctoral), Teoría de la expresión poética (1952, premi Fastenrath), El irracionalismo poético (1977, Premio Nacional de Ensayo 1978), Superrealismo poético y simbolización (1979), Épocas literarias y evolución. Edad Media, Romanticismo, época contemporánea (1981). El 1993 li fou atorgat el Premio Nacional de les lletres espanyoles i el 1995 el Príncipe de Asturias de les lletres. Fou membre de la Real Academia Española (1979)