OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Joaquim Maria Bover de Rosselló

Sumari de l’article

historiografia historiog
Historiador, bibliòfil, erudit i acadèmic,
Sevilla, 20 de març de 1810 — Palma, Mallorca, 1 d’abril de 1865

Vida

Fill d’una família mallorquina que retornà a Mallorca després de la mort del pare (alcalde major de Sevilla), després d’estudiar als jesuïtes, del 1825 al 1834 treballà a les oficines d’hisenda de Balears. Des de molt jove mostrà inclinació pel món dels estudis històrics, i arribà a formar una col·lecció manuscrita de 18 volums amb la transcripció de documents, genealogies, papers curiosos, etc., que anomenà Miscelánea erudita mayoricense, font de bona part de les seves obres. El 1833 l’Ajuntament de Palma li atorgà el títol de cronista general del regne de Mallorca, càrrec que refusà al cap d’un mes, però que posteriorment fou un dels motius de la rivalitat amb Antoni Furió, juntament amb el qual fou cofundador de l’efímera Acadèmia Mallorquina de Literatura, Antiguitats i Belles Arts (1837). També pertangué a la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1838) i a la Real Academia de la Historia de Madrid (1839), entre el centenar de càrrecs de societats acadèmiques que acumulà. L’any 1851 es traslladà a Madrid, on el 1853 fou nomenat oficial de la Biblioteca Nacional. Cessat arran de la Revolució del 1854, retornà a Palma, d’on fou nomenat cronista després de la mort de Furió. Tornà a Madrid el 1857 i fou nomenat oficial d’interpretació de llengües, però dimití el càrrec l’any següent per motius de salut i s’establí definitivament a Palma.

Obra

La producció historiogràfica de Bover comprèn totes les èpoques, i destacà en la recopilació i transcripció de documents diversos. Al marge de llibres, publicà en multitud de revistes i diaris tant de l’Estat espanyol com de l’estranger (molts dels quals no estan localitzats). Alguns títols resulten caducs des d’una perspectiva actual, de vegades per manca de rigor i també per l’aparició de noves tècniques en els camps de l’arqueologia, la medicina, les ciències naturals, l’arxivística, etc. Així i tot, el gros de la seva obra té un interès força vigent i és d’obligada consulta per aquells historiadors que vulguin analitzar la cultura de les Illes Balears. A més, fou pioner en la història de la impremta a Mallorca, les publicacions periòdiques i la història de la noblesa mallorquina.

Les seves obres més importants són: Memoria de los pobladores de Mallorca después de la última conquista por D. Jaime I de Aragón y Noticia de las heredades asignadas a cada uno de ellos en el Reparto General de la Isla, sacada de varios códices, historias y documentos inéditos (1838), Memoria biográfica de los mallorquines que se han distinguido en la antigua y moderna literatura (1838), Noticias histórico-topográficas de la isla de Mallorca, estadística general de ella y periodos memorables de su historia (1836), Prospecto. Barones ilustres de Mallorca (amb R. Medel, 2 vol., 1847 i 1849), Biblioteca de escritores baleares (2 vol., 1868), Diccionario bibliográfico de las publicaciones periódicas de las islas Baleares (1862), Diccionario histórico-geográfico-estadístico de las islas Baleares (1843), Imprentas de las islas Baleares (1862), Nobiliario mallorquín dedicado a la Reina Nuestra Señora (1850), Historia de la Casa Real de Mallorca y noticia de las monedas propias de esta isla (1855), Historia de la Casa Dezcallar en el Reino de Mallorca (1846), Biografía del Marqués de la Romana. En el Panteón universal y los varones ilustres de Mallorca (1864), Historia de los barones de Lloseta, Condes de Ayamans (1849), Costumbres mallorquinas. Fiesta rural de San Bernardo (1845) i Isla de Cabrera. Sucesos de su historia que tienen relación con la de Francia (1847). Cal remarcar també l’edició de les històries de Mallorca de Joan Dameto i Vicenç Mut i Jeroni Agustí Alemany i, entre els seus escrits inèdits, un Diccionario manual mallorquín-castellano i diverses poesies en català antic, literari i dialectal.

Bibliografia

Bona part de l’obra de Bover es conserva a la Biblioteca de la Societat Arqueològica Lul·liana (BSAL), institució de la qual formà part. A més, els seus llibres més importants es poden trobar a la Biblioteca Pública de Mallorca, a la Biblioteca Bartomeu March Servera i, en menor quantitat, a la Biblioteca Municipal de Palma. Els estudis sobre Joaquim Maria Bover es remunten al 1848, amb la publicació d’una biografia de la qual desconeixem l’autor, que tan sols signa amb les inicials N.P.D.

Bover, J. (1981): “Bibliografia de Joaquim Maria Bover de Rosselló, intent d’aproximació”.  Palma, BSAL, 834, vol. 38, p. 5-60.

Cirera, J. (1981): “Índice analítico de las «misceláneas históricas de Mallorca» de D. Joaquín Mª Bover de Rosselló”. Palma, BSAL, 834, vol. 38, p. 62-117.

Llompart, G. (1981): “La leyenda palmesana de «Es Drac de Na Coca»”. Palma, BSAL, 834, vol. 38, p. 139-155.

Pérez, L. i Ripoll, M. (1981): “Correspondencia de Joaquín María Bover (1831-1865)”. Palma, BSAL, 834, vol. 38, p. 137-155.

Rosselló Bordoy, G. (1981): “El conocimiento de la prehistoria mallorquina: Joaquin Mª Bover y los precursores”. Palma, BSAL, 834, vol. 38, p. 119-137.

Salvà, C. (1981): “El cronista Dameto. Adiciones a Bover”. Palma, BSAL, 834, vol. 38, p. 167-200.

Col·laboració: 
MSM
Data de revisió: 
2020-11-30

Llegir més...