Situació i presentació
El terme municipal de Bovera, de 31,12 km2, és situat a l’extrem sud-occidental de la comarca, en contacte amb la Ribera d’Ebre. Limita al N, el NE i el NW amb el terme de la Granadella, i al S amb el de Flix (Ribera d’Ebre). El poble de Bovera és l’únic nucli de població del municipi.
Les aigües corren vers la conca de l’Ebre a través del riu de la Cana i formen algunes petites valls afluents (de Bovera, de Negudes, de Rebolledes, Major i del Mas del Senyor), que davallen del sector boscós de la part del N del terme. Al sector oest, la vall de Miarnau, desguassa les aigües a la Vall Rei, al terme veí de la Granadella. Cal destacar la font del Perdó, a la part meridional del municipi. L’única via de comunicació és la carretera que va de Flix a les Borges Blanques, que travessa el territori de SW a NW. Una carretera local surt de Bovera i comunica amb la Palma d’Ebre.
La població i l’economia
El cens de població més antic és del 1365, any en què consten 28 focs, que havien baixat a 10 el 1380 i es mantenien el 1553. Pel que fa als censos moderns, el 1718 constaven 310 h (al principi del segle era unit a la Granadella) i el 1787 en tenia 160. Al començament del segle XIX les xifres encara eren més baixes (65 h el 1830), però al pas del segle anaren creixent: 526 h el 1857, 534 h el 1860 i 705 h el 1887. El 1900 n’hi havia 740, i s’arribà al punt màxim de població municipal el 1920, amb 881 h. El 1936 la població era de 773 h, xifra que augmentà a 790 h el 1940. La resta de segle, però, s’ha caracteritzat per una persistent pèrdua de població que arriba fins als nostres dies: 666 h el 1950, 626 h el 1960, 625 h el 1970, 545 h el 1981, 433 h el 1991, 384 h el 2001 i 377 h el 2005.
Bovera és un municipi que es dedica principalment a tasques agrícoles; l’olivera i els ametllers són els conreus principals. La ramaderia, complement de l’economia municipal, es dedica sobretot a la cria d’aviram, i de manera menys important a la d’ovins i conills. Fins el 1988, que es canalitzà l’aigua del pantà d’Utxesa, l’escassetat d’aigua fou crònica, i a l’estiu s’havia de subministrar amb camions cisterna. Bovera no entra dins la zona de reg del canal Segarra-Garrigues, en construcció. El poble disposa de dues cooperatives: la Cooperativa del Camp de Bovera, fundada el 1950, i la Cooperativa Jove de Bovera (1999). Respecte a la indústria, hi ha dos tallers de confecció.
El poble de Bovera
El poble de Bovera s’alça a 301 m d’altitud, al fons de la vall del mateix nom, vora el coll de Bovera, des d’on s’albira un extens panorama vers la serra de Montsant. On hi hagué la bassa del poble hi ha ara una plaça amb jardins. Domina el poble l’església parroquial de la Nativitat (des del 1887, de Sant Josep), feta en l’època de transició del romànic al gòtic, però molt modificada al segle XVIII. Ara té l’aparença d’un temple barroc d’una nau, decorat amb retaules de gust neoclàssic de la Casa Borràs de Lleida. En enderrocar la casa rectoral, es va posar al descobert al mur del N un interessant portal romànic (segle XIII), amb dues columnes, capitells i arquivoltes.
Bovera celebra la festa major el 23 de maig, festivitat de les Santes Relíquies, i el 8 de setembre, per la Nativitat de la Mare de Déu. També s’hi fa festa per Sant Josep, el 19 de març. El Dilluns de Pasqua és costum que els veïns de Bovera assisteixin a l’aplec que es fa a l’ermita del Remei de Flix.
La història
El lloc té l’origen en un castell sarraí documentat ja en els Termini antiqui Ilerde (1172) al límit meridional del regne sarraí de Lleida, confrontant amb el valiat de Siurana. Inicialment, a la conquesta cristiana, el lloc fou concedit a Guillem de Cervera, castlà de Lleida de part d’Ermengol d’Urgell, però aviat passà a Pere Moliner i s’incorporà a la baronia de la Granadella, el domini i les vicissituds de la qual seguí. A la segona meitat del segle XV havia tingut el domini de Bovera, dins la baronia de la Granadella, Caterina, vídua de Pere Moliner i casada amb Llorenç de Montcada, que des de la mort d’aquest (1465) residí al castell de Bovera, però quan morí tornà a revertir a la baronia. Fou important en aquesta època el camí de Lleida a Flix.
Amb els decrets de Nova Planta, quan la baronia fou inclosa al corregiment de Lleida el lloc de Bovera deixà de tenir batlle i jurats propis, i fou agregat al municipi de la Granadella, però el seu desenvolupament al llarg del segle, dins la política agrària promoguda pels corregidors il·lustrats, feu que ja consti com a entitat independent el 1787. En les discussions que tingué la Diputació Provincial de Lleida per la distribució del territori (1836), la seva pertinença —com la Palma d’Ebre— anterior a la vegueria de Montblanc feu dubtar de la seva inclusió a Lleida o a Tarragona, però finalment s’adoptà la primera proposta. La població sofrí les conseqüències de les lluites al sector durant la tercera guerra Carlina.